Vicky Benítez Blanco, 2017.
Vídeo i llibre intervingut per una rata. Duració 16’22’’ loop.
Recrear l’escena de la rata del llibre d’Orwell com a metàfora del nostre individualisme, en què som capaços de trair qualsevol cosa pel nostre benestar. Tots som víctimes i botxins. Et vaig vendre i em vas vendre, les revolucions són traïdes, el mateix sistema les utilitza, les desactiva, i les fa producte de consum. Jo imagino no estar alienada, crec mantenir “incòlumes” els meus principis. La meva panxa plena em farà ajornar una mica més la revolta, potser “postejaré” la meva indignació, pot ser que mostraré la meva bilis davant una opinió diferent, tot és aparença. Si arriba la rata, imploraré que sigui a un altre i no a mi perquè fa temps que solament m’importo jo mateixa . Nosaltres som la plaga.
Marco Antonio Pérez/ Vicky Benítez
Vídeo, 7′. 2015.
La Guerra Civil i la postguerra van deixar a Espanya al voltant de 150.000 desapareguts, molts d’ells van ser enterrats en cunetes, terrenys de cultiu, al pati posterior de les cases. Uns morts als quals ningú porta flors, ningú sap qui són, la tradició oral conserva els llocs, que a poc a poc s’aniran oblidant i quan la guerra quedi molt lluny en el temps, a ningú li importaran els morts. El vídeo conta una de les moltes històries que van ocórrer, utilitzant com a localitzacions les fosses de la nostra comarca, el *Baix Penedès, on hem pogut localitzar més d’una dotzena d’elles. Ens interessa la relació que estableixen les persones amb el territori, i com en aquests llocs, llocs estigmatitzats, ocorren unes certes coses estranyes. S’han convertit en llocs maleïts, plens de mort, escombraries, i una lletjor que els fa bells. Hem pogut observar que hi ha cert tabú respecte a parlar obertament de les fosses, hi ha cert rebuig a reconèixer obertament el que són, i l’acord tàcit per part de la societat a no voler saber, a no voler buscar, a deixar les coses com estan.
Vídeo, 4′. 2015.
Instal·lació. Fabra i Coats. 2015.