A partir de l’estiu del 2015 començo una línia de treball relacionada directament amb la meva vessant professional com a jardinera, utilitzant els llistats que elabora el Ministerio sobre les plantes exòtiques invasores, ja que de forma intuïtiva entenia que hi havia alguna cosa d’antinatural en aquests llistats, on es decideix des d’un despatx quines plantes han de ser erradicades pel fet de venir de fora, investigant més profundament vaig poder constatar que aquestes decisions corresponien a factors purament interessats des d’un punt de vista antropocèntric.
He pogut entendre que els conceptes d’al·lòcton, mala herba, malesa, i plaga, són noms que l’ésser humà li dóna als éssers vius que no li repercuteixen beneficis econòmics, que com a tals biològicament no existeixen, ja que els ecosistemes són molt més complexes i encara no sabem ben bé com es relacionen. Cada decisió que prenem, molt alegrement en molts casos, els afecten de forma irrecuperable.
Entenem les ciutats com a espais privats, on alguns éssers vius tenen cabuda i altres no, i amb aquesta supèrbia prenem decisions que afecten la vida i a la salut de tots, com exemplifica l’ús de glifosats, pesticides, insecticides, plaguicides. Les plagues no existeixen des del punt de vista ecològic, en el món capitalista on vivim aquells éssers que no donen beneficis (aparentment) econòmics immediats o ens generen molèsties d’algun tipus, els matem, controlem, esterilitzem, i tota aquesta feina la fem moltes vegades sota l’empar d’una excusa de protecció per a la biodiversitat.
La plaga és l’ésser humà i fins que no comencem a replantejar-nos les nostres actuacions amb els éssers vius des d’un punt de vista ètic i de respecte per a cadascuna de les vides que n’hi formen part no deixarem de ser-ho.
He entès que en el meu treball com a jardinera moltes vegades entro en contradicció amb el meu pensament ètic, i és en aquestes friccions on puc desenvolupar el meu treball artístic. Cadascuna d’aquestes friccions em fa entreveure on estan aquests límits que traspassem com a humans de voler controlar la natura, com a jardinera també he entès que la natura no es deixa controlar només la podem acompanyar, perquè es pugui desenvolupar com ella vol.