Jardí d’exòtiques i invasores i altres plagues

Vaig estudiar jardineria a l’escola Rubió i Tudurí l’any 2001, una de les coses que vaig aprendre és que en jardineria (com en gairebé tot) no hi ha veritats absolutes, i que el que avui pensem que és cert demà podem descobrir que era erroni, ja que el comportament d’éssers vius és moltes vegades incert. Vaig treballar com a jardinera durant 12 anys i una de les coses que em causava sorpresa era l’us generalitzat de llistat dins de la professió. En aquests llistats es generalitzen des d’usos de plantes, a prohibicions de les mateixes. Però és una de les llistes, la que em plantejava múltiples qüestions i amb les que he treballat des de llavors des d’una perspectiva artística, i és la d’espècies exòtiques invasores http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/especies-exoticas-invasoras/ a través de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, defineix una EEI com “aquella que s’introdueix o estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i que és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nadiva, ja sigui pel seu comportament invasor, o pel risc de contaminació genètica”. Aquesta mateixa llei va establir que les administracions públiques competents prohibiran la introducció d’espècies, subespècies o races geogràfiques alóctonas, quan aquestes siguin susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, alterar la seva puresa genètica o els equilibris ecològics, d’acord al seu article 52.2. A més va crear, en el seu article 61.1, el Catàleg Español d’Espècies Exòtiques Invasores, en el qual s’han d’incloure totes aquelles espècies i subespècies exòtiques invasores que constitueixin, de fet, o puguin arribar a constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, l’agronomia, o per als recursos econòmics associats a l’ús del patrimoni natural. I és en aquest marc, en el qual s’elabora, de nou, un llistat de plantes que han de ser eliminades.

Hi ha una certa arrogància en l’ésser humà que es creu capaç de dominar la naturalesa i en aquest context plantejo als meus projectes.

Les qüestions que m’inquieten són, la de preservar els ‘taxons’ autòctons en relació als alóctons, és a dir, algú decideix que hi ha unes espècies que són de ‘aquí’ i han de ser protegides de les quals ve de ‘allí’, i en llegir el llistat podrem comprovar com alguna d’aquestes espècies formen part d’allò que entenem com el nostre paisatge, com poden ser l’Atzavara americana (la pita), la opuntia (la chumbera), el carpobrotus (ungla de gat) o el Arundo donax (la canya). Quant enrere hem d’anar en el temps per decidir què espècies són autòctones i quines no?, Respon a algun tipus de lògica que en un món mestís, globalitzat, el paisatge es perpetuï?, No és un agent més modificador del paisatge el propi home que les espècies que ha d’eradicar?

Els mitjans utilitzats per a l’eradicació d’aquestes espècies són mecànics o químics i en molts casos, l’ús de glifosats és habitual. I entrem de nou en una contradicció, ja que els herbicides químics, destrueixen també biodiversitat, i el senyor que esbrossa amb maquinària, desnaturalitza els hàbitats pels quals concorre.

Però el realment inquietant és que hi hagi un lloc per al discurs de prohibir i eradicar allò que ve de fora darrere de mantenir el que existia en un temps pretèrit al territori.

Que hi hagi espècies perseguides i s’utilitzin mitjans molt mes agressius i cars que els costos que suposa conviure amb les noves espècies. Que la llista vagi formant, i cada dia més, part d’una forma d’actuar respecte al que ens envolta. Perquè en la llista no hi ha lloc per als grisos, la llista és una mirada totalitària.

Terrari d’Exòtiques i invasores. 2021. Espai Índex. la Capella.

Instal·lació prèvia a l’exposició Imaginaris Multiespècies. L’Art de viure en un món de contingència i incertesa, comissariada per Christian Alonso a la Capella del 3 de Febrer del 2022 al 30 d’abril del 2022.

Jardí d’Exòtiques i invasores. 2019-2020. Centre d’Art Maristany, instal·lació a l’exposició Polítiques del sòl, comissariada per Christian Alonso. Plantes recollides dels voltants del Centre d’Art a San Cugat.

Llavors d’Exòtiques i invasores. 2019-2020. Centre d’Art Maristany, taula amb diferents llavors recollides i comprades per internet. Imatges de la sortida ‘Vides Nomades, afectes mòbils’ .

Vides nòmades, afectes mòbils, taller de construcció d’un jardí de plantes invasores. Dissabte 19 d’octubre del 2019. Taller al centre d’Art Maristany.

1984, Vicky Benítez Blanco, 2017. Vídeo i llibre intervingut per una rata. Duració 16’22’’ loop.  Recrear l’escena de la rata com a metàfora del nostre individualisme en què som capaços de trair qualsevol cosa pel nostre benestar. Tots som víctimes i botxins. Et vaig vendre i em vas vendre, les revolucions són traïdes, el mateix sistema les utilitza, les desactiva, i les fa producte de consum. Jo imagino no estar alienada, crec mantenir “incólums” els meus principis. La meva panxa plena em farà ajornar una mica més la revolta, potser “postejaré” la meva indignació, pot ser que mostraré la meva bilis davant una opinió diferent, tot és aparença. Si arriba la rata, imploraré que sigui a un altre i no a mi perquè fa temps que solament m’importo jo mateixa . Nosaltres som la plaga.

Campament EEI, 2016 instal·lació a l’hort ocupat del Poble Nou La vanguardia.15 Mini big-bags amb plantes catalogades com exòtiques invasores, dibuixos i grafitis. Mides variables

Dos metres de marge. 2016. Terra i herbes de marge de Segur de Calafell. 200 cm x 40 cm Trasllat de les herbes d’un marge de Segur de Calafell a la Galeria Sicart. Amb la idea de poder portar part del nostre territori a la galeria de forma literal, ocupant l’espai amb les menyspreades males herbes. Moltes vegades herbicidades o arrancades, per la necessitat de l’home de voler controlar la natura. Les denominen males pel fet que no ens reporten beneficis econòmics i ens genera menys espai per a les nostres plantacions ( les bones herbes). Les combatim fent servir glifosat, herbicida que es lixivia i va a parar a les aigües freàtiques que consumim, als nostres aliments i a la de resta d’éssers vius.

Espai de creació colectiva autogestionat. Niu de cotorres de materials trobats. 150 cm x 80 cm. 2016. Les cotorres (Myiopsitta monachus ) construeixen els seus nius aprofitant les estructures dels arbres ho fan recollint altres materials i de forma col·lectiva, varies parelles comparteixen les galeries dels nius, les cotorres estan considerades una espècie invasora. Els seus nius són destruïts encara que ràpidament els tornen a construir, l’excusa des de el ministeri es que és un animal al·lòcton que desplaça a les autòctones merla (Turdus merula) i a l’urraca (Pica pica). Encara que la realitat és que els nius no és destrueixen per preservar la merla o l’urraca de les nostres ciutats sinó perquè són sorolloses i els seus excrements embruten els nostres carrers.