Jardí d'exòtiques i invasores

vicky benitez blanco M: +34 667 84 45 40 vickybenitez@gmail.com

Vaig estudiar jardineria a l’escola Rubió i Tudurí l’any 2001, una de les coses que vaig aprendreés que en jardineria (com en gairebé tot) no hi ha veritats absolutes, i que el que avui pensem que és cert demà podem descobrir que era erroni. Ja que el comportament d’éssers vius és moltes

vegades incert. Treballo com a jardinera des de llavors, i últimament veig amb sorpresa com s’està generalitzant l’ús de llistats dins de la meva professió. En aquests llistats es generalitzen des d’usos de plantes, a prohibicions d’aquestes. Però és una de les llistes, la que em planteja múltiples qüestions que crec que s’haguessin d’analitzar des d’una perspectiva artística, i és la d’espècies exòtiques invasores (http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/especiesexoticas-invasoras/) Des del govern i a través de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, defineix una EEI com “aquella que s’introdueix o estableix en un

ecosistema o hàbitat natural o semi natural i que és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel seu comportament invasor, o pel riscde contaminació genètica”. Aquesta mateixa llei va establir que les administracions públiques competents prohibiran la introducció

d’espècies, subespècies o races geogràfiques al·lòctones, quan aquestes siguin susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, alterar la seva puresa genètica o els equilibris ecològics, d’acord al seu article 52.2. A més va crear, en el seu article 61.1, el

Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, en el qual s’han d’incloure totes aquelles espècies i subespècies exòtiques invasores que constitueixin, de fet, o puguin arribar a constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, l’agronomia, o

per als recursos econòmics associats a l’ús del patrimoni natural. I és en aquest marc, en el qual s’elabora, de nou, un llistat de plantes que han de ser eliminades. Hi ha una certa arrogància en l’ésser humà que es creu capaç de dominar la naturalesa i en aquest context plantejo el meu projecte. Les qüestions que m’inquieten són, la de preservar els ‘taxons’ autòctons en relació als al·lòctons, és a dir, algú decideix que hi ha unes espècies que són d’’aquí’ i han de ser protegides de les quals venen d’’allí’, i en llegir el llistat podrem comprovar com alguna d’aquestes espècies formen part d’allò que entenem com el nostre paisatge, com poden ser l’Atzavara americana (la pita), l’opuntia (la chumbera), el carpobrotus (ungla de gat) o el Arundo donax (la canya). Quan enrere hem d’anar en el temps per decidir que espècies són autòctones i quals no?, respon a algun tipus de lògica que en un món mestís, globalitzat, el paisatge es perpetuï?, No és un agent més modificador del paisatge el mateix home que les espècies que ha d’eradicar? Els mitjans utilitzats per a l’eradicació d’aquestes espècies són mecànics o químics i en molts casos, l’ús de glifosats és habitual. I entrem de nou en una contradicció, ja que els herbicides químics, destrueixen també biodiversitat, i el senyor que esbrossa amb maquinària, desnaturalitza

els hàbitats pels quals concorre. Però el realment inquietant és que hi hagi un lloc per al discurs de prohibir i eradicar allò que ve de fora darrere de mantenir el que existia en un temps pretèrit al territori. Què hi hagi espècies perseguides i s’utilitzin mitjans molt més agressius i cars que els costos que suposa conviure amb les noves espècies. Que la llista vagi formant, i cada dia més, part d’una forma d’actuar respecte al que ens envolta. Perquè en la llista no hi ha lloc per als grisos, la llista és una mirada totalitària. La meva proposta plàstica part d’una idea inicial de realitzar un jardí-campament, amb les plantes que apareixen en el llistat EEI. M’interessa relacionar-ho amb els moviments migratoris de persones que es donen, i que es donaran molt més intensament en el futur. I relacionar-ho amb el canvi del paisatge. Crec que les llistes tanquen no solament una mirada maniquea, del que és correcte o incorrecte, el bé i el dolent. Si no que són, en el fons, símptoma d’una societat mandrosa, que prefereix que li

donin instruccions pautades de comportament, a haver de plantejar-se que no existeix el correcte i l’incorrecte. I que l’escala de temps és més gran en els canvis ecològics que la de vida d’un home. En el projecte Jardí-campament EEI, m’agradaria crear un espai de debat per qüestionar els usos

que donem a la norma, a aquells llistats mastegats i pre-digerits que acatem sense aplicar el sentit comú i que l’ús d’aquest, el sentit comú, és el que en molts casos ens farien tenir una perspectiva més oberta de les problemàtiques que la globalització ens va a fer trobar. La ubicació del jardí campament es troba a l’espai ocupat de l’hort comunitari LA VANGUARDIA, en la cantonada del carrer Lluc amb carrer Llacuna. Espai guanyat a l’especulació urbanística feroç que està fagocitant els terrenys i convertint-los en macro hotels, el flux de les persones de pas creix al barri, despersonaliza les relacions, i contra això llocs de treball comunitari i col·lectiu com són els horts ocupats resisteixen contra la gentrificació.